Bueno cambianos un poco las cosas, o las recuperamos, ¿quién sabe?,
Cuando inicié este blog estaba convalenciente y era multitemático, como se encarga de enunciar el banner de entrada.
Con el paso del tiempo se centró más en la escalada. Era lo que tocaba, y ya que hacer la entradas consume su tiempo y era mejor centrarse en lo que parecía más prioritario.
Durante ese tiempo echaba de menos el resto de actividades y uno de de los leit motiv lo desarrollé como texto de encabezamiento. No lo guardaba pues no era algo generado por mi, aunque fuera una mera descripción de una excursión, sin más; sino que cada texto nuevo sobrescribía al anterior.

Con el paso del tiempo he echado en falta que esos textos, copias directas de los hablado o leído en diversos media, no quedaran guardados y a disposición de quién los buscara.
Así que he decidido almacenarlos como entradas en el blog.
No hace falta avisar, creo, pero lo recalco que son mis gustos, que la emoción que despiertan dependen del momento en que me encuentre y de un visionado muy continuado, a veces, de la materia a la que hacen referencia y que "para gustos colores".

Suerte, bienvenidos al Caos (esa escalera que se sube) y que los disfrutéis.

====================

También tengo que dejar constancia de que gracias a Google ahora tengo más problemas a la hora de diseñar las entradas del blog.

Google ha eliminado el programa Picasa y lo ha sustituido por Google Fotos.

Eso ha cambiado la forma de tenía de gestionar mis fotos y mis álbumes por otra en la que, para mi gusto, no tiene la misma plasticidad; y sobre todo el emplear imágenes para ilustrar el blog ya que ahora no se puede “Insertar fotos o álbumes en sitios web”.

Hay entradas guardadas y programadas que no han sufrido daño pero otras sí. Desconozco si hay alguna entrada antigua que se haya visto alterada por “esta mejora”.

Para las entradas de reciente creación he tenido que buscar otro servicio y he recurrido a la competencia, a Flickr de Yahoo; y adaptarme a su forma de gestionar.
La gestión de las fotos y álbumes me parece un poco más engorrosa que la que ofrecía Picasa, igual cuando lo tenga más por la mano lo veo de otra manera, pero permite insertar/añadir imágenes en el blog.

Entiendo que Google no quiera perder terreno ante la competencia y quiera adaptarse a las actuales corrientes sociales pero Google se ha hecho el gigante que es porque ofrecía a la gente lo que ésta pedía y lo que necesitaba. Cambiando un servicio a peor, ya que para mi restarle competencias a lo que ya ofrecía es a peor, Google se está convirtiendo en una empresa perversa pues ya no ofrece al usuario lo que éste demanda sino que desde su posición obliga al usuario a adaptarse a lo que se le ofrece, un “o lo tomas o lo dejas”.

Por comentarios que me han hecho lectores del Blog hay dificultad para ver algunas de las imágenes y para poder descargarlas. Por lo que he visto, a pesar de que se trata de fotos subidas a álbumes de carácter público, con la remodelación de Picasa a Google Fotos hay imágenes que se han transformados en privadas, por la cara, y han dejado de ser accesibles a todos los públicos. Como revisar las más de 700 entradas que hay actualmente es inviable recomiendo que si alguien está muy interesado en alguna imagen se onga en contacto a través del correo del blog e intentaré arreglarlo o hacérsela llegar.

domingo, 1 de enero de 2012

Adéu Nassos, Benvingut Ninou


A 31 de desembre, a l'any només li resta un dia. I és el día de l'Home dels Nassos.

Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any.

Homes amb nassos conquerint la seba a Gelida

La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any, és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills.
D'aquesta manera, els nens emprenen una recerca entre els ciutadans, tot convençuts d'ensopegar amb un home que llueixi tres-cents seixanta cinc nassos.
En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa, tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares li confessen als seus fills que si volen trobar l'Home dels Nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, per que ells són els homes dels nassos.

L'Home del Nassos a Calma Intensa 7c/c+

Havia estat representat per un arbre, l’Arbre dels Nassos, a la soca del qual viu l’Home dels Nassos, que aquest dia es vesteix tot ell de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya.
Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada.
Hi ha qui entrega els regals de Festes la nit del 31 de desembre i qui els porta és l'Home dels Nassos. Així la mainada no rep regals al cap de pocs dies d'haver iniciat vacances, per Nadal; ni els reben tot just un parell de dies abans del retorn a l'escola.
Es pot pensar que és una figuració del déu romà Janus, personatge amb dues cares en un mateix cap, i amb dues claus, la del Cel i la de l'Infern. Una cara d’aspecte infantil i l'altre d'ancià, una mirant cap al passat i l'altre endavant cap a l’any que comença amb el mes de gener, que porta el seu nom.

El Calendari de la Ceba és un ritus
que s’ha fet sempre a pagès que s'utilitza per fer prediccions meteorològiques per a cadascun dels 12 mesos de l'any que comença, per saber quins mesos de l’any seran humits o secs, i que es fa, amb una ceba i sal, el dia 31 de desembre a les 12 de la nit.

L'Home del Nassos a Ka No, 7a

El dia 31 de desembre, abans de la mitjanit, es parteix una ceba per la meitat i se’n treuen dotze cassoletes, simulant els dotze mesos de l’any. A cada cassoleta s’hi posa una mica de sal i es deixa a la intempèrie tota la nit. Al matí del dia 1 de gener es fa la lectura i es mira com ha quedat cada cassoleta: si hi ha aigua aquell mes serà humit i si encara hi ha la sal, serà sec.

Per això hi ha el refrany que diu "Ceba de cap d'any , fa bon averany".

Ninou vol dir el primer dia de l'any (1 de gener) i és una deformació del llatí "Annum Novum".

L’any nou va venir al món. Plorà, com qualsevol nadó que veu la llum per primer cop. La lluna es commogué de la seva sort: “Jo t’alletaré fins que siguis gran”. Sota el mossec del fred, ell va tornar a plorar. El sol s’hi va posar: “Aquí tens una mica de calor. Jo tinc cor per a tothom”. El vent l’acaricià i els ocells li vàren cantar. I, quan la set el fèu sofrir, els núvols li oferiren una pluja generosa. Ell esdevingué un bell adolescent. “Ara aniràs a retrobar-te amb els humans. Viuràs amb ells... néixer al cel i morir a la terra: aquest és el teu destí”. Així parlà l’Univers, abans de retirar-se sense un adéu.

Home del Nasos movent-se per Ventolera Còsmica, 7c+

Diverses poblacions costaneres celebren l'entrada de l'any nou amb una benvinguda col•lectiva al primer dia de l'any (i per extensió a l'Any Nou) amb l'espera i contemplació del primer raig de Sol de l'any que surt per l'horitzó: L’Aplec del Sol Ixent. Els que hi participen es concentren a la primera hora del matí en indrets especials que disposen d'una excepcional visibilitat sobre l'horitzó, sovint davant el mar, tot esperant que el Sol surti i celebrant-ho amb balls i àpats a l'aire lliure.

El primer dia de l’any els infants van per les cases a felicitar la diada, una pràctica que antigament s’anomenava “Anar a ninou” o “Anar a plegar el ninou” i que sovint s’acompanya de cançons. A canvi, la mainada reb les estrenes, regals en forma de diners i de menjar, sovint caramels i altres llepolies. També és un dia en què hom visita a familiars i amics amb l’objectiu de felicitar l’entrada de l’any nou, amb la formula “Bon any”, “Bon any nou” o "Mira! Des de l'any passat que no ens vèiem", i fer extensible els millors desitjos per l’any que comença. En algunes famílies es fa un àpat comunitari durant el qual l més vell fa una mitra amb un paper i la posa al cap de l’infant més menut de la casa, simbolitzant el que passa en el calendari el dia d’avui. També és costum d’aquest dia a la tarda l’anar a veure Pessebres Vivents i representacions de Pastorets que encara es fan aquests dies.

===================================================

A pesar de que la pista forestal de acceso a Gelida se prensó, y cementó en algún tramo, y de que se optimizaron los accesos hasta la Font Freda -se ensanchó la pista para permitir el aparcamiento de más vehículos, quitamiedos y se puso guapo el acceso hasta la Font Freda- hay que tener en cuenta unas pequeñas restricciones a la hora de aparcar.
Una hace referencia a no aparcar en el lado de la curva de la pista que nace en la perpendicular a la pista principal por el paso de tractores. Igual la afluencia entre semana a aportado algún problema.



Otra hace referencia al paso restringido a partir de un determinado punto de la pista principal por adentrarnos en una propiedad privada. El único inconveniente, que de momento no és, es que hay una zona de escalada no reseñada, y con el acceso medio perdido por la falta de uso, que tiene su parking en un lateral de izquierdas que nace de esa pista unos 300 metros más adelante. Si esa zona, algún día se vuelve a habilitar.... pues ya veríamos.


4 comentarios:

  1. Fernanducci,good job....me gustan estos artículos .Y Bon 12, a la espera del 13,14 y lo que venga...
    El de las canas.

    ResponderEliminar
  2. Días Canoso.
    Me alegro de que te haya gustado. Me costó encontrar algo que no fuera una entrada en plan piada, que refleja el momento y que de paso me dejara satisfecho; aunque el material propio fuera escaso.
    Bon tot el que vingui.

    ResponderEliminar